 |
| Portada del llibre Sobre la llengua de Mequinensa, publicat per Hèctor Moret el 1996. Imatge extreta del bloc http://www.ascuma.org/wordpress/ |
La riquesa lingüística que Jesús Moncada evidencia en els seus relats beu directament de la parla del poble, tant a través del lèxic propi de la seua àrea geogràfica com de frases fetes i refranys. Una altra característica destacable de la llengua de l'autor mequinensà és el recurs a l'oralitat, que amara moltes de les pàgines d'este i d'altres dels seus llibres. Amb este recurs, Moncada aconsegueix endinsar-nos en la història que llegim / escoltem i donar més versemblança als fets i a les anècdotes relatades.
Activitat. 1. Llegiu les frases fetes de la columna esquerra i relacioneu-les amb l'expressió sinònima corresponent, de la columna dreta (activitat extreta dels recursos digitals de www.lecturanda62.cat, amb accés restringit):
- Encara que el meu nom no
li vingui ara a l’esma, segur que em recorda.
- Aquest vinga a rebre, no
s’escaliva, no!
- Oi que es veu de
caminet que això no pot anar bé?
- Si li expliqués la
sang que m’ha costat aprendre a pregonar, es quedaria esgarrifat.
- Mentrestant l’edifici se
n’anava en sucs.
- Però no em dol la
feina, no vaig treballar pel dimoni.
- No em queda altre déu
que acceptar la solució que em proposen.
- No sigui que per desgana,
després, em quedi de soldat de peu.
|
- Que es veu d’una hora lluny,
que es veia a venir.
- Que l’edifici quedava en no res.
-Que el meu nom no li vingui al
cap, a la memòria.
-Que li ha costat molt d’esforç.
-Que no vull quedar soldat ras.
-Que no em sap greu haver fet treballat.
-Que aquest no escarmenta.
-Que no em queda més remei, no
em queda una altra solució.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada