"Som el que llegim"

diumenge, 15 de desembre del 2013

La Companyia del Nyiguit representa "El Cafè de la Granota" al nostre centre


Després d'haver treballat els contes de l'obra El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada, durant el primer trimestre, no hem pogut tindre un colofó més esplèndid que la presència, a l'institut, de la Companyia del Nyiguit, que ens ha delectat amb la representació de la major part dels contes de l'obra.

La sessió tingué lloc dijous 12 de desembre i hi assistiren els alumnes de 2n de batxillerat (que l'acaben de llegir) i també els de 1r (que la llegiran el curs que ve). Els alumnes s'ho van passar molt bé. Podríem dir que, a més de no fer classe, van xalar de valent amb la ironia, el sentit de l'humor i la bona connexió que en tot moment van saber establir els actors, un dels quals va ser alumne del centre.

Des d'aquí, recomanem este espectacle perquè és una manera que els alumnes se puguen atansar al teatre. I malgrat la mínima escenografia i vestuari, el resultat final té un nivell de qualitat (interpretatiu, vocal i musical) molt elevat. El diàleg final amb els alumnes és un complement ideal a l'activitat. 

Volem donar les gràcies a la Companyia per l'esforç fet i per les facilitats que ens han donat en la contractació, així com també volem felicitar-los per atrevir-se a adaptar al teatre una obra literària i fer-la propera al públic juvenil. També hem d'agrair l'esforç del centre -en concret, de la directiva- pel fet de contractar els serveis de la Companyia. Esperem un altre any poder gaudir novament d'un espectacle dels seus. 

diumenge, 24 de novembre del 2013

Homenatge a Jesús Moncada

Foto: Joaquin Ismael
El divendres 22 de novembre, a les 19.30 h del vespre, va tindre lloc a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, de Tortosa, un acte en què s'homenatjà la figura de Jesús Moncada en el 25è aniversari de la seua gran novel·la Camí de sirga

Hi van parlar Rosa Regàs, gran escriptora, guanyadora del Premi Nadal i del Premi Planeta, entre d'altres; Rosa M. Moncada, germana de l'escriptor de Mequinensa, que n'evocà algunes anècdotes personals i del caràcter de son germà; Ferran Bladé, director del Serveis Territorials de Cultura; Joaquim del Pino, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Tortosa; i Emigdi Subirats, membre d'Òmnium de les Terres de l'Ebre.

L'acte va ser amenitzat per la cantautora tortosina Montse Castellà, i es clogué amb la participació d'estudiants dels instituts de l'Ebre, Despuig i de Roquetes, que llegiren alguns fragments dels contes de l'obra El Cafè de la Granota, que enguany és de lectura prescriptiva per a 2n de batxillerat.  

dissabte, 9 de novembre del 2013

"Guardeu-vos de somiar genives esdentegades"

Imatge extreta de www.jesusmoncada.cat
L'últim conte d'El Cafè de la Granota, el més llarg, és també el més inquietant. Gira al voltant de la malaltia del petit Carles, fill de Gabriela i de Marcel·lí, els quals no estan passant per un bon moment en la seua relació. El relat ens porta endavant i endarrere en el temps: hi descobrim les escapades amoroses de Marcel·lí a Tortosa, aprofitant viatges amb el llaüt per baixar-hi carbó; ens preocupem per la salut de Carles i per saber com acabà la visita que Gabriela, sa mare, emprengué amb ell a Lleida, per descobrir què li passava al petit; i també ens adonem que tot s'ha d'interpretar des d'un moment posterior, en el qual s'està duent a terme un judici amb Gabriela com a acusada.

Element indispensable del conte és la creença en supersticions i en pràctiques màgiques, per part d'alguns dels personatges. Podríem dir que són les desencadenants de l'acció final de Gabriela, acció que l'autor no ens acaba d'especificar amb total claredat i que deixa a interpretació del lector.

Activitat. En un moment del conte es comenta el significat de somiar una boca sense dents i amb genives sangonoses. Què significa este somni, per a la persona que el té?


"Amor fatal en decúbit supí"

Imatge extreta de www.jesusmoncada.cat
Se'ns presenta un desesperat senyor Gervasi Fenolleda, propietari de Lignits de l'Ebre, SL, víctima dels remordiments per un adulteri que acaba de cometre i que no deixa de ser peculiar, com descobrim al final del conte. El narrador ens condueix per l'historial d'aventures amoroses dels avantpassats del protagonista i per la lluita interna del senyor Fenolleda, entre la recaiguda i la ira envers la incitadora de l'adulteri.

Activitat. Amb qui ha comès adulteri el protagonista? Quina és la reacció final de Gervasi Fenolleda?

"L'assassinat de Roger Ackroyd"

Imatge extreta de www.jesusmoncada.cat
Moncada té aquí la mestria de conduir-nos per tres narracions a la vegada: la primera serveix de marc de les altres dues i és el soliloqui de Damià (només parla ell, que és alhora el protagonista i narrador), que s'adreça a Sebastià, amic seu i jutge de pau de la vila. La seua intervenció és un relat en què justifica els motius pels quals li va engegar una escopetada, al Teodor de Peris. Este seria el segon nivell narratiu.

Durant el relat, a més, anem seguint el fil argumental de la novel·la L'assassinat de Roger Ackroyd, d'Agatha Christie, que era el llibre que estava intentant llegir Damià: és el tercer nivell de narració. En algun moment, els personatges mateixos es confonen entre els diferents fils narratius, cosa que provoca moments d'humor en el conte.

Activitat. Quin fet concret és el que provoca el tret d'escopeta que Damià propinà a Teodor de Peris?

"Amarga reflexió sobre un manat de cebes"

Imatge extreta de www.jesusmoncada.cat
El personatge de Manuel la Lloca és qui més rep en este conte. Sigui per una cosa o per altra, la Lloca té el dubtós mèrit d'atraure sobre ell mateix bufetades, cops i puntades de peu per un motiu o per un altre. Està al mig de tots els embolics i, si no, se'ls busca. Al final, tothom el té clissat.

Activitat. Fes una enumeració de tots el qui deixen anar algun cop a Manuel la Lloca (no cal que n'expliquis el motiu; pensa que hi pots trobar tant personatges concrets com grups polítics, socials o professionals). Per què creus que té el malnom de la Lloca?

divendres, 8 de novembre del 2013

"Un enigma i set tricornis"

Antic camp de futbol de Mequinensa. Imatge extreta del web
 http://www.tnc.cat/en/mesinfo-article-mequinensa-de-jesus-moncada/
L'enigma del qual parla el títol es refereix al fet que hi ha algú que imita a la perfecció el xiulet dels àrbitres en els partits de futbol de l'equip de la vila, però no se sap qui és. 

El personatge porta de corcoll les forces de l'ordre públic però, d'altra banda, és d'un ajut inestimable per a l'equip local, que veu com, en els moments delicats de cada partit, l'àrbitre pirata els dóna un cop de mà desbaratant les jugades de perill de l'equip rival.

Activitat. A què al·ludeix el sintagma "set tricornis", que apareix en el títol? Qui resulta ser, al final, l'imitador del xiulet de l'àrbitre?

"Els delfins"

Imatge extreta de www.jesusmoncada.cat 
El protagonista i narrador d'este conte ens explica que té "el privilegi de ser sempre el primer a passar a donar el condol als familiars dels finats en tots els enterraments". Això fa que se n'enorgulleixi: si no fos per ell, este moment tan delicat i seriós del final de la cerimònia funerària esdevindria un desori i un embolic d'espentes i redolons, com ja havia succeït en anteriors ocasions.

El que el preocupa més, però, és qui ocuparà el seu lloc en esta peculiar tasca, quan ell ja no hi sigui. De candidats no li'n falten i feina té per no capficar la seua dona amb estes cabòries.

Activitat. Explica per què el conte porta este títol.

dimarts, 5 de novembre del 2013

"Preludi de traspàs"

Extret de www.galgoni.com 
Torna el tema de la mort i del més enllà, ben present en la vida del poble i també en el nostre recull de contes. Aquí, l'àvia del narrador veu que li arriba l'hora i gràcies a la memòria de la tia Ramona sabem que és un moment temut per l'àvia. 

Activitat. Què és el que li fa temor, exactament, a l'àvia? O, dit d'una altra manera, per què li fa temor morir?

"Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues"

Extret del bloc http://classicsalaromana.blogspot.com.es 
Tal com se llig en el títol del conte, aquí no tenim una crònica sinó un text en forma de carta que en Miquel Garrigues adreça a la senyora Mort. Tornem a tenir la presència de la mort des d'un punt de vista gens dramàtic, ans al contrari: ens sorprèn per la familiaritat en el tracte i hi percebem la ironia.

Activitat. En esta carta, l'emissor li demana un favor ben particular a la Mort. Quin és? Quin personatge de la mitologia grega apareix en el conte i quina era la seua missió?

"Futbol de ribera"

Extret de Ruta literària de Jesús Moncada.
Mequinensa
. Programa ARCE
En esta crònica d'uns fets relacionats amb un partit de futbol, l'equip local s'enfronta a un equip dels Monegros. Dues decisions polèmiques de l'àrbitre encenen l'ànim dels vilatans i posen el 0-2 al marcador.

Activitat. Amb quin resultat acaba el partit? Per quin motiu no esportiu el partit dóna un tomb? Explica'l en poques paraules.

dimarts, 29 d’octubre del 2013

"Informe provisional de la correguda d'Elies"

Imatge extreta de Ruta literària de Jesús Moncada. Mequinensa.
Programa ARCE 
Activitat. Has de publicar un comentari a esta entrada, en el qual expliques breument el motiu concret que provoca la correguda d'Elies des de casa seua fins al cafè de Silveri o, si ho prefereixes, comenta què et sembla l'actuació d'Elies, tenint en compte el motiu que la provoca. Pots comentar també els comentaris dels teus companys, si vols.

"Paraules des d'un oliver"

Olivera milenària. Imatge extreta del web
 http://www.aceiteolivosmilenarios.com 
Aquí tenim un relat breu. L'emissor del text és algú que es troba a dalt d'una olivera, treballant en la collita d'olives, i s'adreça a un tal Isidre, que és l'amo del tros. El lector esdevé espectador d'este parlament de l'emissor i, a mesura que s'atansa al final, se va adonant que el treballador anònim no és ben bé un ajudant d'Isidre.

Activitat. 1. Llegeix l'apartat Estructura de les pàgines 30-31 del llibre de lectura i digues a quin dels dos grans grups pertany, segons l'estructura. Raona la teua resposta.

2. El conte deixa entreveure una conversa oral (tot i que només sentim un dels personatges). Explica'n breument el desenllaç final. 

dilluns, 28 d’octubre del 2013

"Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana"

Imatge extreta de Ruta literària de Jesús
Moncada. Mequinensa
. Programa ARC
El tema de la mort és present en algun dels contes del recull i sovint hi té un tractament que li trau la seriositat o la transcendència que en principi requereix esta realitat. Moncada en dóna sovint una visió irònica i tendeix a desdramatitzar-la.

Activitat. 1. Qui és el personatge -un altre cop- que ens narra el que va succeir amb l'enterrament de Nicolau Vilaplana?

2. En el conte hi ha un parell d'expressions llatines. Quines són i què signifiquen? Busca i anota, també, el significat dels dos substantitus que encapçalen el títol del conte.

3. Resumeix en unes 40 paraules per què és recordat al poble el funeral de Nicolau Vilaplana i com acabà?

dimarts, 22 d’octubre del 2013

"La Plaga de la Ribera"

Vista parcial de la plaça d'Armes (Mequinensa). Era plena
de casals i donava al riu Ebre. Imatge extreta del web
http://webs.racocatala.cat/franjadeponent/mequinensa/
Activitat. 1. En este conte, resulta que per culpa de l'esfondrament d'una part de l'ajuntament del poble, hi han de fer obres i s'acorda que entre els veïns se repartiran el contingut de l'edifici (objectes, documents, etc.) perquè no hi ha cap altre lloc al poble on desar-lo. Què li toca emportar-se a casa, al Jeroni? Què n'opina d'això l'Elisenda, la seua dona?

2. El text d'esta narració és una carta que el narrador, Jeroni Salses, adreça al director de la presó de Lleida per demanar-li un favor ben particular. De quin favor se tracta?

3. A què es refereix el títol del conte?

dissabte, 19 d’octubre del 2013

La llengua de Moncada

Portada del llibre Sobre la llengua de Mequinensa,
publicat per Hèctor Moret el 1996. Imatge extreta
del bloc http://www.ascuma.org/wordpress/
La riquesa lingüística que Jesús Moncada evidencia en els seus relats beu directament de la parla del poble, tant a través del lèxic propi de la seua àrea geogràfica com de frases fetes i refranys. Una altra característica destacable de la llengua de l'autor mequinensà és el recurs a l'oralitat, que amara moltes de les pàgines d'este i d'altres dels seus llibres. Amb este recurs, Moncada aconsegueix endinsar-nos en la història que llegim / escoltem i donar més versemblança als fets i a les anècdotes relatades.  

Activitat. 1. Llegiu les frases fetes de la columna esquerra i relacioneu-les amb l'expressió sinònima corresponent, de la columna dreta (activitat extreta dels recursos digitals de www.lecturanda62.cat, amb accés restringit):



- Encara que el meu nom no li vingui ara a l’esma, segur que em recorda.
- Aquest vinga a rebre, no s’escaliva, no!
- Oi que es veu de caminet que això no pot anar bé?
- Si li expliqués la sang que m’ha costat aprendre a pregonar, es quedaria esgarrifat.
- Mentrestant l’edifici se n’anava en sucs.
- Però no em dol la feina, no vaig treballar pel dimoni.
- No em queda altre déu que acceptar la solució que em proposen.
- No sigui que per desgana, després, em quedi de soldat de peu.
- Que es veu d’una hora lluny, que es veia a venir.
- Que l’edifici quedava en no res. 
-Que el meu nom no li vingui al cap, a la memòria.
-Que li ha costat molt d’esforç. 
-Que no vull quedar soldat ras. 
-Que no em sap greu haver fet treballat.
-Que aquest no escarmenta.
-Que no em queda més remei, no em queda una altra solució.
Activitat. 2. Busca i anota el significat de les següents paraules:
Absoltes Avarques Baruques Borrassa Calafat Endergues Esgatinyat Estalzí Llaüt Patolla Pontones  Xacrós

Pots ajudar-te del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (http://dlc.iec.cat/) i del Diccionari Català Valencià Balear (http://dcvb.iecat.net/).

divendres, 18 d’octubre del 2013

"Un barril de sabó moll"

Carrer St. Francesc. Imatge extreta de Ruta literària
de Jesús Moncada. Mequinensa
. Programa ARCE
Moncada aprofita la figura del vell Cristòfol per donar més versemblança al relat, ja que és este personatge qui narra els fets esdevinguts. En el primer conte del recull, el vell Cristòfol ens explica l'episodi del Florenci -peó de l'embarcació que tenia Pere Camps com a patró-, que ha de traslladar a peu un barril de sabó moll des del llaüt fins a la botiga de l'Adelaida, al capdamunt del poble. Clica el següent enllaç si vols veure un breu vídeo muntat pel Centre d'Estudis Tirant lo Rall, en el qual s'explica l'elaboració del sabó moll i les finalitats per a les quals és destinat:

Activitat. 1. El Cristòfol, mentre explica el que va succeir amb el barril, parla en un moment determinant de la Marieta Peris i és a punt d’explicar-nos alguna cosa que va succeir entre ells dos, però ho deixa córrer: "ja t'ho explicaré un altre dia". Per quins motius creus que no ens explica res d'esta relació? (Pots llegir l'apartat Estil de la introducció -pàg. 29-30- per tindre idea d'alguna de les raons) Atreveix-te a formular alguna hipòtesi sobre el que va passar entre el vell Cristòfol i la Marieta Peris.
2. Per què cap al final del conte se compara el personatge de Florenci amb el de Sísif? Qui és Sísif i quina relació té amb Florenci, en el marc del que succeeix al conte? 

dimarts, 15 d’octubre del 2013

El Cafè de la Granota

Jesús Moncada, l'autor que ha situat Mequinensa, la Franja d'Aragó i, per extensió, les Terres de l'Ebre dins el mapa de la literatura catalana, ens obsequia, a El Cafè de la Granota (1985), amb un recull de catorze contes.

Aspectes fonamentals a tindre en compte a l'hora de llegir l'obra: la procedència geogràfica de Moncada (l'acció de la major part de contes està situada a la seua vila natal, Mequinensa); la riquesa lèxica i l'oralitat (cal endinsar-se dins de cada relat amb temps, per tal d'assaborir cada detall i de descobrir què ens diu l'autor en cada mot i expressió); el fet que la població fou negada per les aigües del pantà de Riba-roja (la nova Mequinensa es construí entre els anys 1969 i 1972).

Activitat. Per començar, pots atansar-te a l'obra situant en el mapa mut següent, del tram final del riu Ebre, algunes de les poblacions que apareixen esmentades en els seus contes: Mequinensa, Faió, Riba-roja, Flix, Móra d'Ebre, Xerta, Tivenys i Tortosa.


Visita aquest enllaç per saber-ne més de la Mequinensa de Jesús Moncada (per exemple, un plànol o fotografies de la vila antiga):